"Crui" com a contra-discurs, que treballa les fronteres de la ficció que s’implanta i s’empelta de prospecció. Una novel·la d’idees. Una novel·la política i una política de la novel·la. Una ficció enciclopèdica. La novel·la que es fa càrrec de les qüestions crucials de la seva època i de la seva cultura. Wittgenstein deia sobre l’art: els homes d’avui creuen que els savis són aquí per tal d’ensenyar i els poetes i els músics per alegrar-los, divertir-los. Que puguin ensenyar-los alguna cosa no els passa pel cap. Com si la poesia, la literatura, hagués de ser pura celebració. I aquí la novel·la no és estranya al coneixement. Aquí hi ha el mateix rigor i la mateixa exactitud que reclamen molts a la ciència. Entén l’art com a forma de coneixement. I això avui mateix és un escàndol. I una amenaça. Aquesta és una de les grans audàcies i l’ambició d’aquest text".